FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el peduncle sempre angulós (Cucurbita pepo var. pepo). carabassera d'Egipte Carabassera de bou. carabassera d'esponja Planta enfiladissa de la família de les cucurbitàcies, d'origen tropical, el fruit de la qual, amb aspecte de cogombre, conté una xarxa de fibres dures i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
marges i als fenassars (Foeniculum vulgare). fonoll dolç Fonoll d'una raça de bases foliars engruixides, cultivada com a hortalissa (Foeniculum vulgare var. dulce). fonoll marí Herba aromàtica de la família de les umbel·líferes, de fulles carnoses molt dividides [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tija de la qual produeix una fibra comercial emprada com a substitut del jute (Hibiscus cannabinus). cànem de Manila Abacà. cànem indi Cànem d'una raça especialment glandulosa, conreada per a obtenir l'haixix (Cannabis sativa var. indica). Fibra tèxtil treta del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sol petit. esperó de jardí Planta ornamental de la família de les ranunculàcies (Delphinium cheilanthum var. formosum). esperó de sembrat Pelicans. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, cultivada com a ornamental (Celosia argentea var. cristata). cresta de gall Sàlvia romana. cresta marina Fonoll marí. cresta de gall Bolet comestible de l'ordre de les tremel·lals, de consistència gelatinosa, en forma de mig embut i de color vermellós, que es fa en boscos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
decastes i espècies afins). gírgola de camp Gírgola de panical. gírgola de canyaferla Gírgola de panical, d'una varietat que es fa sobre les arrels de la canyaferla (Pleurotus eryngii var. ferulae). gírgola de carboner Gírgola de pi b). gírgola de card [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fèrtil, conreada en jardineria (Phalaris arundinacea var. picta). Planta de la família de les liliàcies, de fulles basals cintiformes, amb franges longitudinals blanques i verdes, reunides en una densa tofa, i flors petites blanques, que sol fer llargs brots penjants, terminats en manyocs de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dels seus rizomes un oli emprat en perfumeria (Iris germanica var. florentina). lliri d'un dia Lliri de la família de les liliàcies, herbaci i rizomatós, de fulles amplament linears, quasi totes basals, i flors d'un groc vermellós, amb sis tèpals, els tres interns ondulats [...]
Revisió instantània en què un petit grup d'analistes estudien des d'un espai aïllat les imatges en vídeo d'un partit, per a assegurar la correcció de les decisions arbitrals que poden condicionar el resultat final. [...]
Hortalissa de la família de les crucíferes obtinguda per hibridació de les varietats Brassicaoleraceavar. botrytis i Brassicaoleraceavar. italica, que presenta brots florals cònics de color verd clar disposats en corones espiraliformes, els quals es [...]
